Un dels principis més clamorosos de la física newtoniana i també una de les frases més utilitzades a les películes d’acció hollywoodianes “tota acció té una reacció” és el principi d’estudi que molts académics utilitzen a l’hora d’explicar alguns fenómens.

A telecos, hi ha les típiques màquines d’estat (base primitiva dels ordinadors) on un dispositiu ve determinat per l’estat en el que es troba i per uns “inputs” o entrades que determinen quin serà el seu següent estat. Aquest mateix esquema podría servir per explicar comportaments socials i macroeconomics. El problema es saber quins son els inputs, i quin pes d’influencia tenen a l’hora de forçar el canvi d’estat. En altres paraules: un cop vista la reacció, com determines quina ha estat l’acció determinant?

Tipping point, de Maxwell Gladwell, és un dels llibres que vaig llegir l’any passat. Em va encantar les hipótesis que realitzava a l’hora de relacionar les causes amb les conseqüències. Esdeveniments aparentment irrellevants que resultaven ser determinants i revolsius.

Ara llegeixo Freakonomics, de Steven D. Levitt, un dels economistes americans amb més imaginació i innovació. També es tracta d’un llibre que mira d’explicar la “veritable raó” d’esdeveniments sorprenents a l’evolució de la societat actual. Levitt mira de establir relacions d’acció-reacció en el sempre impredible comportament humà.

Lo divertit resulta ser que per a un mateix esdeveniment, Levitt i Gladwell tenen explicacions diferents. I Gladwell, en relació amb el recent ranking de les 100 persones més influents del món, analitza a Levitt com a contrincant d’idees.

1. Mago de la LLuvia Says:
   May 2nd, 2006 at 11:59

   Es que en los modelos neoclasicos y neokeynesianos de ciclos reales en macroeconomia se utiliza una suerte de “accion y reaccion”. Los ciclos de las series de tiempo (despues de tener en cuenta las tendencias y variables tradicionales) muchas veces se intentan explicar (para la estimacion econometrica) en base a procesos de media movil o autorregresivos, en los cuales la “accion” se toma como un “shock tenologico” (generalmente ruido blanco).
   El problema general, y en lo que se basa el libro de Steve Levitt, es encontrar relaciones de causalidad (donde correlacion NO implica causalidad). Tecnicamente, esto implica no omitir variables relevantes en el modelo / explicacion, y si se omiten porque no se pueden medir (ie. variables estructurales en el decenso de la tasa de criminalidad en EEUU drante la decada del 90), encontrar “instrumentos” medibles que esten correlacionadas con las v omitidas (legalizacion del aborto por ejemplo)

2. miki Says:
   May 3rd, 2006 at 15:51

   Avui veient Matrix, la 3a, precisament es deia aquesta frase “toda acción tiene una reacción”. Curiós!