L’era digital
En una era on tot es transforma en 1 i 0, on tot ha de ser emmagatzemat, copiat i distribuit, és fàcil que apareixi una nova capa de distorsió de la realitat.
Recordo una de les classes de filosofia de l’escola que parlava de l’objectivisme i de la realitat. Hi havia una postura una mica seguint el principi d’incertesa que deia que pel simple fet d’observar, ja s’alterava la realitat. Doncs si ara la realitat ve donada per una serie de bits, encara és més fàcil que sigui modificable. I un clar exemple el trobareu aquí.
Esteu a favor de una realitat “matrixiana” o de tornar a l’edat de pedra?
