From the inside
Dema cobraré el meu segon sou desde que treballo oficialment a BCG i per tant puc dir que ja he fet dos mesos amb aquesta relació extranya, que podria perfectament extrapolar-se a l’argument amorós de la tragicomédia “La Celestina”.
I perquè? doncs perquè d’això es tracta BCG. Es podria resumir en un confrontament de sentiments, el de la tragèdia de tenir una feina com aquesta i l’atractiu evident que suposa l’experiencia, la gent i les projeccions laborals futures.
No puc dir que l’hagi cagat entrant a BCG. No puc, perquè de fet no ho crec. Però cada 3 hores penso: “quina merda!”, i cada 6 hores “ostia que wapo!”. Les meves impressions són extremadament fluctuants. Pero intento fer breaks, respirar profundament i pensar que això no és més que l’influència de treballar en algo que no has fet mai.
Jo confio que millorarà.
November 25th, 2005 at 11:45
La Celestina… buena obra. Recomiendo para este caso “Ruinas Circulares” incluida en Ficciones de J.L Borges (Mausk tenia el libro dando vueltas por ahi…).
Creo que esas fluctuaciones son lo interesante de todo esto no? La varianza mayor a 0, claro que siempre dentro de unos desvios estandar “razonabes”.
Cada 6 horas chocan un “quina merda!” y un “ostia que wapo!”… interesante momento
November 25th, 2005 at 15:27
Jejeje
Si… cada 6 horas es “Qué mierda tan wapa!”
;)
November 25th, 2005 at 17:36
Tranqui tio, que segur que millorarà. Perquè? Per què tu ho vals.
;D
November 25th, 2005 at 17:49
Tranqui, això passa amb tot el que és nou, i és tan heavy la teva implicació en hores i intel·lectual!per tant, és inevitable anar-te qüestionant tot aquest esforç. Pot passar-te amb la carrera, pot passar-te amb la feina…i perquè no, amb la vida! Sempre hi ha moments bons i dolents, tots passen, i lo important és que recordis els bons!
Com el viatge a Paris amb l’Ana! que maques les fotos! Petons també per l’Ana si veu aquest missatge!
November 29th, 2005 at 22:05
If you play you can lose, if you don’t play you’re lost.