El Canibalisme i la paradoxa FON
Ja vaig comentar, en un post més que discutit, el projecte FON. Martín Varsavsky, creador de ya.com i jazztel entre altres empreses d’internet, ha visionat lo que és l’skype del wifi.
I es que Skype es guai, però sempre i quan tinguis el teu portàtil a sobre, el micro, el programet i la conexió a internet. I si hi haguès un móbil skype? Què és lo que necessita? Doncs senzillament una xarxa wifi a on conectarse. El problema evident és que la xarxa no només no és uniforme, sinó que no existeix un sistema de compartició de recursos wifi. I aquest sistema és la base de FON.
No és una novetat que els fabricants de móbils estiguin dissenyant móbils GSM/wifi, amenaçant greument al UMTS, ja que de donar-se el fet que hi hagi una xarxa wifi global, les velocitats d’accès i transmissió serien enormes. I li convé a telefónica?
En el post anterior vaig comentar que telefónica hauria de tenir por. Ara jo no ho tinc tant clar. Per una banda, el teléfon wifi pot suposar una amenaça a les inversions en UMTS, però per altra banda el projecte FON és una bona notícia per Telefónica! I us preguntareu perquè. Doncs senzillament perquè FON està dissenyat de manera que pots utilitzar la wifi d’altres sempre i quan comparteixis la teva. De manera que, sent usuari de FON, no pagues el servei ADSL només per una connexió a casa, sinó que també una conexió a nivell estatal. Per tant, la gent que vulgui tenir accès wifi a tot arreu, contractarà un servei amb telefònica (o similar) per tal de poder entrar en el cercle virtuós.
S’hauria d’estudiar millor, pero compensa la oportunitat de la massificació de les wifi de banda ampla a canvi del possible canibalisme del UMTS?
October 17th, 2005 at 15:37
m’acabo de llegir el post i realment vaig una mica perdut perque no acabo d’entendre això del FOn i com es pot tenir cobertura global de wi-fi, donat a les seves limitacions a nivell d’àrea de cobretura.
això si, no tinc tampoc gens clar si ha de preocupar o no a empreses de telefonia. ja hi pensaré una mica i faré un nou post, però de moment si que comentaré el següent:
en el meu pfc estic treballant en el que s’anomenen xarxes d’accés heterogènies. aquestes xarxes són les que hi haurà en funcionament en breu per a comunicacions mòvils, és a dir, una cobertura “global” i simultània de GSM, UMTS i wirelessLAN (no recordo gaire bé sistel, però wLAN és lo mateix o algo molt semblant a wifi, no??). bé, en un entorn on hi hagi aquestes 3 xarxes integrades s’està treballant en una 4a xarxa que es situa pel damunt de les tres i que les controla conjuntament, portant a terme el que s’anomena Common Radio Resource Management (CRRM). Aquesta 4a xarxa permet moltes possibilitats, entre elles compartir i gestionar millor els recursos ràdio. una de les funcions possibles que se’n deriven és un nou tipus de Handover, el vertical HO. Això és, canviar d’antena base al canviar de cèl·lula però canviar també de RAT (Radio Access Technology). Així per exemple, si la xarxa UMTS està molt saturada i rebem una ebno molt baixa canviem de base (o no, pot ser que seguim a la mateixa) i passem a transmetre per GSM.
A on vull arribar és al fet de que en tota la recerca pel CRRM hi participen activament tant fabricants de mòvils com operadors de telefonia mòvil. Així, ja està previst que en un futur molt proper existeixi telefonia a través de wifi, bàsciament perque els terminals mòils estaran capacitats per a transmetre per GSM, UMTS i wLAN. I si un mòvil es pot connectar a través de wLAN podrà accedir a serveis tipus Skype sense problemes, així que segur que ja ho tenen en compte les operadores. I aquests estudis i recerca estan englobats en un projecte anomenat EVEREST que fa 3 anys que funciona, així que ja fa temps que ho tenen en compte.
Bé, en realitat no tinc nidea de com afecta al tema del post això que acabo d’explicar, però estic segur que hi afecta i molt :)))
per altra banda, respecte a UMTS concretament, les seves possibilitats són espectaculars i per a aplicacions de telefonia mòvil (i totes les xorrades que puguin anar-hi relacionades, fins i tot mirar la tele) són difícilment superables. és a dir, la capacitat impressionant en quant a ample de banda que ofereix wifi no crec que tingui una aplicació gaire clara que justifiqui la despesa en un terminal mòvil. i per altra banda, la xarxa wifi no aguantaria ni de conya tot un desplegament de telefonia mòvil basada en aquesta xarxa d’accés. és a dir, ofereix molt bones prestacions, però no és precisament una xarxa dissenyada i pensada per a maximitzar el nombre màxim d’usuaris mantenint sempre una QoS mínima, com és el cas de GSM i UMTS.
October 17th, 2005 at 16:19
Segurament el QoS es el fallo més greu que li veig a l’asunto del móbil wifi.
October 17th, 2005 at 19:09
ZZZZZZZZzzzzZ
October 17th, 2005 at 20:59
jejeje
wirelessLAN no es wifi. Wifi es una xarxa d’accés, i wirelessLAN es la xarxa en si. I per molt HO vertical que tinguis, no crec que en cap model realista de tecnologia punta hi puguin conviure gaire temps tecnologies diferents en paralel que ofereixen serveis molt similars. Crec que CRRM és una solució provisional, un “soft hand-over” mentre es passa del GSM a la comunicació móbil futura (UMTS o wifi o lo que sea).
October 17th, 2005 at 22:41
acabes de tirar pel terra el meu magnífic i novedós projecte de final de carrera jajajajaja nomeno! que el que faig jo servirà durant moolt de temps :)
mmm, sigui wifi sigui wireless LAN, al treballar amb CRRM i estudiar xarxes heterogènies es té en compte només la xarxa d’accés de cada tecnologia, així que suposo que serà el mateix.
mmm, i efectivament, el CRRM està pensant en primera instància com un soft HO entre només GSM i només UMTS…. aquest canvi que tothom es pregunta quan es donarà i que jo crec que trigarà molt. Una de les característiques del CRRM és que es realitza de forma molt autònoma en aquesta super xarxa de manera que pugui utilitzar-se hipotèticament en altres conjuncions de diferents xarxes d’accés, és a dir, en aplicacions a mig/llarg termini…. tot i que crec que la desaparició completa del GSM és algo de a molt llarg termini jejeje mira la televisió digital terrestre… pel 2012. això si, ja se n’aprofita tothom venent descodificadors i d’altres trastos d’aquests
October 17th, 2005 at 23:47
Sobre aquest tema vull afegir el meu punt de vista i la meva experiència.
1- La CRRC estic segur que no serà una solució provisional, teòriacament hauria de ser-hi, però a la pràctica no ho serà; més que res perquè els operadors no despericiaran les posibilitats de totes les antes e infraestructura ja instal·lades, i en correcte funcionament, a menys que ibtinguin una rendibilitat elevada de canviar els hardware vell pel nou. En zones eminetment rurals dubto que el tràfic de dades creixi d’una manera suficientment ràpida com per asegurar aquesta rendibilitat, de fet dubto que hi existeixi aquest creixement en zones urbanes fora del marc empresarial. En el moment de la concesio de les llicencies de 3G s’esperava que el tràfic de dades donés uns beneficis brutals amb UMTS, perquè els “experts” estaven segurs sobre les necesitats de consultar continguts a través del móvil de la gent. Si això no s’incrementa quin sentit té fer la inversió en hardware per migrar tota la xarxa cap a UMTS?
Com a dada diré que a Japó, un país on històricament les revolucions tecnològiques han estat molt ben acollides, no va tenir l’èxit esperat fins que els operadors van ofertar una tàrifa plana amb aquesta mesura van aconseguir incrementar el tràfic de dades. Els que sapiguen més de UMTS coneixéren els problemes que podria causar un creixement no previst d’UMTS: problemes de QoS, reducció de le arees de cobertura o no poder oferir el servei als usuaris.
2- M’apunto amb el Pau, el principal problema que veig al Projecte FON és el QoS, però no per que la xarxa sigui WiFi, sino per les característiques del Servei (VoIP “Voice Over IP”, real time service) i les característiques de la Xarxa (IP “Internet Protocol”, és una xarxa best effort que no garantitza la QoS extrem-extrem), evidentment l’ús dels protocol TCP està descartat per les limitacions en el retard pròpies dels Real Time Service (¿de que hem serveix que m’arribi una conversa si arriba amb 1 segon de retard?) i el protocol UDP no pot garantitza la QoS (en GSM menor a un 3% de paquets erronis), si és vol garantitzar el màxim retard permés (menor de 300ms per una conversa de qualitat normal i menor de 150ms per una conversa de qualitat bona). És cert que l’ús del H-ARQ a la capa L1 de UMTS produirà una gran millora de QoS a canvi de no augmentar el retard de manera exagerada, i que la posible reducció del TTI a 2ms (3 slots), farà que el protocol de correció d’errors RLC entre el terminal i la RNC pugui treballar d’una manera més eficaç. Però, aquestes mesures seràn suficients per asegurar la QoS i el màxim retard permés?
October 22nd, 2005 at 18:40
rectificació: wirelessLAN i wifi es lo mateix. WirelessLAN es l’estandar i la wifi es l’associació. Ve a ser el mateix k la wirelessMAN i el wimax.
October 23rd, 2005 at 21:45
Ningú s’ha parat a pensar sobre WIMAX? Wifi no podrà suportar un gran numero d’usuaris ni la QoS que dieu (limitat en banda, accés CCK/OFDM, baix throughput, zona de cobertura 50 metres ?) tot i el bon royo del projecte FON jeje (jo ja m’he inscrit). Però WIMAX en canvi per les característiques semblants a UMTS (accés per codi CDMA, cobertura 30km, 70Mbps - teòricament, 10Mpbs - comprovats…) té un gran potencial, i el que m’impressiona més, empreses estan desenvolupant avui mateix xarxes per donar accés gratuït al seus usuaris. Si podeu llegiu una mica sobre el projecte de Google i WiMAX. També Intel s’està deixant els quartos sobre aquesta tecnologia (tinc entès que sobretot pel tema de les IP - Intellectual Properties) per rivalitzar amb AMD.
El que si que una cosa crec tenir clar, és que lo de pagar per parlar o utilitzar internet d’aquí a un futur no molt llunyà no podrà ser la font d’ingressos de les operadores. Segur que hi haurà d’altres, com les tarifes planes del japó, però mai per les converses al segon (que ara estan totes donant guerra per tarificar per segons…).
October 23rd, 2005 at 21:58
Exacte!
Pero el servei FON es com el Mersh. Es tracta de sistemes amb molt poc QoS però una alta disponibilitat i pràcticament gratuïts. WiMAX està bé, però la conexió que ha de portar darrera, si ha de donar 80Mbps a tots els usuaris dins d’un radi de 50km, ha de ser la hostia!
November 3rd, 2005 at 22:34
zzzzZZZZZZzzzz