Gettin’ rich
És inevitable sentir, a vegades, una mica d’enveja quan veus a gent que ha fet crèixer (i de quina manera!) el número de xifres del seu compte bancari amb un negoci a internet.
I la veritat és que no és gens difícil. Un clar exemple és el dels dos estudiants de Stanford que van crear google a partir d’un algoritme no gaire elaborat, que van anar pulint fins a transformar-se en una empresa que cotiza a borsa i que a multiplicat per cinc el preu de les seves accions des de que es van emetre. Un altre exemple similar és la de la recent venta de Skype a Yahoo Ebay per uns 6000 milions de dòlars. Programes senzills, idees caracteritzades pel generalitzat “això ja se m’havia acudit a mi” i que troben veritables filons d’or a la industria internauta.
Fa temps que a les telecomunicacions es comença a perfilar que the real business estarà més en la gestió de continguts i qualitat que no pas en la infraestructura de la xarxa mateixa. Em recorda una mica la transisió de hardware a software de la que moltes empreses informàtiques se’n van saber aprofitar.
De totes maneres, em sembla una mica perillòs en el sentit de que està tornant a crèixer la confiança en inversions en negocis .com, i per tant, els fantasmes de la crisis mundial de les .com sembla tornar a volar al nostre voltant.
A veure si algú de nosaltres se’ns acudeix alguna cosa i montem l’empresa de coleguis de la uni!
September 26th, 2005 at 21:26
sé que no té gaire a veure amb el tema que comentes, però fa molt de temps que volia referir-me a un altre boom també relacionat amb el món de les telecomunicacions.
avui en dia estem vivint el boom de los sonitonos, politonos, real tono, fondos de pantalla i demés tonteries. la seva publicitat apareix a tot tipus de premsa, per no parlar dels insoportables anuncis de televisió, del que destaco el de club zed i les seves descàrregues a 20 cèntims per lo increiblement insoportable que és.
lamentablement, com a estudiant de telecomunicacions que fa el projecte de final de carrera en recerca sobre comunicacions mòvils, em sento molt frustrat de saber que el que realment genera beneficis, molts beneficis, és tenir una cançó de reguetón al mòvil.
September 27th, 2005 at 10:40
si et serveix de consol, aquest tipus de beneficis (també coneguts com a micro-pagaments) només han triumfat de veritat a la industria pornogràfica, així que si acabes treballat pel marketing mobil de playboy tampoc sortiràs tan mal parat… sobretot si tens la oficina a la mansión conejito!
September 28th, 2005 at 19:09
Nadie puede amasar una fortuna sin hacer harina a los demas
September 28th, 2005 at 22:20
jajaja, cierto. esa frase de manolito amigo de mafalda es muy acertada
September 29th, 2005 at 19:26
Pues no creo que haya que hacer harina a todos, sólo a los competidores!
September 29th, 2005 at 21:50
Ei Pau!
Es Ebay !! la empresa q ha comprat skype per la ABSURDA cantitat de 4500 MILIONS D’EUROS!!
Aquests si que han pegado el vuelo!!
Otra anecdota mas de Google es que colaborará mano a mano con la NASA para construir un nuevo centro de investigación en el corazón de Silicon Valley!! Por si no tenían suficiente con el Google Earth. La tierra se les queda pequeña.
Un saludo.
September 30th, 2005 at 15:29
Si en el siglo XVIII se vendian tulipanes por el precio de la Mona Lisa, por que no vender un algoritmo descaradamente simple por un precio similar?
September 30th, 2005 at 16:57
Por suerte los algoritmos en sí no pueden ser protegidos por el copyright. Lo que deberíamos buscar es más bien un modelo de negocio (que podría implicar el desarrollo de un programillo).
Me da la sensación de que un modelo de negocio en internet requiere una inversión menor, por eso lo proponía!