I Love Big Brother
Mai hagués dit que arribaria un dia en que ho diria. Pero tinc excusa.
La CBS és la cadena que retransmet la versio americana del “Gran Hermano”. Pero a diferencia del cultiu de pseudo-elements de la premsa rosa que és el que podem veure a Telecinco, Big Brother es un clar exemple d’estratègia, tàctica i aliances. Literalment, és una guerra de principi a fi.
La principal diferencia recau en el fet que la audiència no intervé de cap manera en el programa. Això fa que les nominacions i expulsions no siguin qüestió de qui es més guapo o de qui cau més bé. També ens evita els programes paràsits on es passen literalment el dia analitzant els ets i uts de perquè un va escridessar a un altre o de perquè un va decidir no rentar els plats. A Big Brother son els companys els qui es van eliminant, i el cercle es redueix a agradar o desagradar a la majoria dels hostes i de saber fer els pactes correctes. Trobar l’equilibri entre dominar sense amenaçar.
La segona diferencia important és que no és un programa que aclapari la programació diaria, sino que es redueix a un parell de programes d’una hora on s’estalvien la panafernalia sentimental i les xorrades que omplen la tele a Espanya. Sembla mentida que l’única canal que tenim aquí (una cadena local compinchada amb la CBS) tingui una millor programació que tots els canals gratuits que rebo a Barcelona junts…
Per exemple, entre els nostres programes preferits es troben: els tres CSI (LV, Miami i NY), Cold Case, Without a Trace, Big Brother, King of Queens, Everybody loves Raymond, Two and a half men, Dr.Phil Show, Oprah Winfrey Show, entre altres.
Un d’aquests altres és Rockstar INXS. Una espècie de Operación Triunfo de qualitat, on cantants reals de bandes poc conegudes de tot el món lluiten per passar a formar part de la coneguda banda INXS, els quals busquen un cantant pel seu proper disc i tour mundial. S’han acabat les cansons del Bisbal, les pastelades de la Rosa i les llagrimes del Bustamante. It’s time to rock the house with some Rock Songs!
PS: M’oblidava d’una altra sèrie molt bona: NUMB3RS! Senzillament genial…





