Free Culture
Aquí hi ha una recopilació cronològica de un tema força interessant que ens afecta a tots aquells que vivim, amb intensitat, el món digital i de la informació.
El tema de debat: es pot ser promotor i defensor del software lliure si un mateix utilitza software privatiu?
Hi ha qui diu que això és contradictori, i per tant criticable. Hi ha qui diu que no hi ha opció més lliure que la d’escollir un sistema privatiu i ajudar des d’allà a la promoció del software lliure. Pero no es pot negar que encara està en uns nivells per sota de la comoditat que es paga avui en dia al software privatiu.
Jo utilitzo ubuntu, faig les presentacions en openoffice i estic escribint el meu projecte en latex i faig les gràfiques amb gnuplot. Crec en que les coses es poden fer d’una manera diferent o, si més no, es podran fer de manera diferent en un futur. Però haig de dir que discrepo amb els dos punts de vista anteriors.
Crec que no hi ha opinió més tancada que aquella qui considera que una cosa es així i punto.
Aquell qui diu que no es pot defensar i promoure el programari lliure posant una pegatina al teu ibook és un comentari poc encertat. Lo que sí que podria dir és que no pots aportar el 100% a la teva defensa i promoció del software lliure, i també no es pot negar que sense software lliure la cultura lliure perdria el seu pilar més fonamental. I sí, Lessig parlava de les tres capes de lliberació de la cultura: contigut, codi i física. Però no em de confondre l’objectiu amb els medis. Ja ho deia Maquiavelo: “el fi justifica els medis”. Encara que estic d’acord que l’ús de programari lliure ajuda al seu desenvolupament i millora, no es pot exigir que aquells qui vulguin defensar i promoure la cultura lliure o facin als tres nivells esmentats abans a l’hora.
Hem de saber trobar l’equilibri a les coses. D’això es tracta. El món del programari lliure està aprop de convertir-se en una amenaça real al programari privatiu, ja que està basat en una idea que esfondra tots els pilars del programari privatiu. Però està molt lluny de ser una opció còmode per l’usuari final més comú. No és de covards reconèixeu, pero hem de ser assenyats quan diem les coses. Si l’objectiu final que tots volem és la cultura lliure, el que no podem fer és titllar a algú de fashion (i.e. de pseudo-defensor de la free culture) perquè el que conseguim no és apropar la cultura lliure a l’usuari a de solucions privatives, sinó allunyar-la. El que no podem fer tampoc, és entrar en una pica-baralla sota l’argument que tota discussió beneficia un bé superior, quan, en realitat, l’únic que estem fen és tirar-nos pedres a sobre el nostre terrat. És tant dolenta la burla per sobre de l’hombro d’uns, com les crítiques en calent dels altres. I només són dolentes perquè no aporten res de bo o constructiu.
En resum, crec que cap dels dos punts de vista acaben de ser correctes. En qualsevol cas, crec que la cultura lliure es un terme en evolució i per tant ningú pot dir ni qui ni de quina manera s’ha de promoure i/o defensar, sinó elogiar aquells qui aporten el seu gra de sorra a contruir-la, sigui de la manera que sigui.
July 28th, 2005 at 16:27
[…] Free Culture - Kuap.net […]