Fa pocs dies que començo a tenir la sensació de que el Projecte de Fi de Carrera (pfc) es algo més que una tesina.

A la ETSETB fas una prematricula de 36 credits (si no recordo malament) i em sembla que et donen tres credits de lliure elecció amb la oferta “Ves a fer el teu PFC a fora!”. La veritat és que estic aprenent una pila de coses noves i refrescant antigues coses apreses a la uni. Suposo que això entra dins dels 36 credits obligatoris i optatius.

A part d’això, les coses que més s’aprenen son tonteries com com viure a EEUU. Tot comença amb una classe introductoria o “com obtenir un visat”. Vindria a ser una fase selectiva, si consegueixes passar, et deixem entrar al primer i segon cicle.
Un cop a dins, comença un procès d’adaptació on s’asenten les bases de l’intercanvi, coneixes amics, la universitat, el pis, el gimnas, les activitats, el laboratori, etc. A més també has de desenvolupar una serie de capacitats (m’agrada mes la paraula anglesa skills) per a sobreviure com podria ser: quin detergent haig de comprar per rentar la roba? Quin programa de rentat haig de fer servir? Quan temps haig de fregir unes patates perquè estiguin fetes? o Quan temps han de bullir uns espàrregs? La majoria d’aquest aprenentatge es redueix a un senzill mètode d’intent-error. Fins que vas adquirint una serie d’experiències bones i altres no tan bones, per exemple, no tornar a comprar aquella marca de puré de patates.
Del final de l’intercanvi no us en puc parlar encara!

Aquesta reflexió ve a dir que per aquells qui algun dia es plantegin fer un intercanvi veuran que la major satisfació i el veritable aprenentatge venen dels 3 credits de lliure elecció que et regalen i no dels 36 del projecte!

1. Dolores Says:
   June 2nd, 2005 at 09:22

   Eso se llama, “experiencia de la vida…”y no acaba nunca….Besitos
   mamá

2. Edgar Says:
   June 2nd, 2005 at 09:41

   Estic totalment d’acord amb tú, crec que la meva experiència a nivell personal supera per molt l’espèriencia a nivell acadèmic, afirmo això en una universitat a on el seu model d’estudis és totalment diferent a gairabé totes les demés, es basen en el model de mino-project examen i potèncien moltísim el treball em grup i la comunicació profesor alumne. Tot i això, l’expèriencia a nivell personal és insuperable. Molta sort.

3. ana Says:
   June 2nd, 2005 at 12:34

   Estic totalment d’acord! Hi ha gent que es queixa perquè no estudia prou, o perquè el nivell és potser més baix que a la universitat d’origen, però l’experiència, l’enriquiment que t’aporta l’intercanvi a nivell personal és impagable!! Aprendre a espavilar-te sol en un món totalment diferent al que estàs acostumat, la gent que coneixes, veure diferents metodologies i maneres d’enfrontar-se a la vida, compartir les 24h del dia amb gent de tot el món, millorar l’anglès… ¿Qué más se puede pedir?

4. marçal Says:
   June 2nd, 2005 at 17:29

   M’acabo d’enrecordar que a mi me’n falten 4, de crèdits de lliure elecció.. Ja no hi havia pensat més, jejeje.. En fin, tocarà buscar un mini cursillo d’idiomes per fer 20 hores…