Ja fa més de dos mesos que estic aquí i comença una nova etapa, segurament la més difícil, en el meu procès d’elaboració del projecte. És l’etapa de la innovació. Efectivament, haig d’inventar alguna cosa, millorar alguna cosa, proposar un nou sistema o trobar errors que no s’hagin trobat encara.

Com tot procès d’investigació, un ha de ser conscient de les seves capacitats (sobint és més difícil de lo que sembla), saber què és lo que ja està inventat (també força complicat) i finalment proposar i desenvolupar una idea que estigui lo suficientment aprop de la realitat com per tenir el temps, les ganes i els recursos necessaris perquè fructifiqui (súper complicat). Com podeu veure, tot això, en mitja, es queda entre lo “díficil” i lo “vaia merder en el que m’he ficat”.

Un clar exemple d’aquest canvi d’etapa l’ha sofert la meva llibreta d’anotacions. Hem passat de les taules de coses a fer, arxius creats, simulacions a correr, dates i altres anotacions més o menys banals a els pupurris i els brain-stormings que he començat avui. Esquemes, taxades, arbres lògics i dibuixets de quan em quedo empanat. Així que he decidit agafar-me la idea d’innovar com un problema més. Trencar-lo en petits trocets i mica en mica arribar a obtenir una cosa. Ara per ara he fet lo següent:

1.- Conèixer a la perfecció els sistemes actuals.
2.- Buscar (tantejar) i llistar totes les possibles direccions o qüestions que es poden millorar.
3.- Escollir o sopesar quina és la direcció que pot ser més propensa a millores.
4.- Inventar algo nou en la nova direcció.

Ara mateix estic en el 4rt pas, però em dona la sensació de que m’he saltat alguna cosa ja que és més difícil de lo que esperava. Algun consell o idea? Estic obert a tota suggerència, per tonta que sigui!

1. ana Says:
   May 18th, 2005 at 02:40

   Take it easy and good luck!! I’ll be supporting you from Barcelona! muaaa

2. Willy Says:
   May 18th, 2005 at 12:30

   Sobretot no et desanimis i molta paciencia, tingues en compta la cosa més important, la teoria no té res a veure amb la pràctica, ho dic per experiència d’aquests dies.

3. Edgar Says:
   May 18th, 2005 at 14:07

   L’únic que et diré és molta sort i recorda els laboratoris que vam fer en l’últim moment com per art de màgia, la clau consisteix a treballar i al final mai se sap com però apareix alguna idea descabellada que funciona de perles. Molta sort i si necessites ajuda ja saps… millor dit idees bojes.

4. Roger Says:
   May 18th, 2005 at 17:30

   mmm, la invenció no és lo meu, però tard o d’hora cridaràs eureka i se’t farà la llum estant a la dutxa, al vàter, menjant-te un burrito o mirant les mussaranyes. tu sigue en ello.
   molta sort i ja saps…. keep trying hard

5. Mago de la lluvia Says:
   May 21st, 2005 at 00:37

   Bueno Pau… estoy de vuelta en el ruedo… Estuve en una situacion muy similar durante mi tesina de fin de carrera. Habia armado un modelo bastante razonable, habia hecho algunas simulaciones (que no decian nada, para ser sincero), pero cuando ya tenia el 80% del trabajo hecho… encontre un paper casi identico, escrito un par de años antes por un loco de por ahi… En fin; mi consejo es: ya habra tiempo para el Nobel…. Creo que lo mas eficiente (salvo para los “fuera de serie”) es plantearse algo biieeeen simple (lo cual no implica menos ingenioso), y una vez resuelto eso, enbarrarse con las ramificaciones.
   Si esto no funciona, pasemos al plan B: playa, sol, palmeras, y bikinis!!! (deberia ser el plan A)
   abrazo y dale pa adelante

6. alestio Says:
   May 23rd, 2005 at 11:00

   Mago de la lluvia qué grande eres!!!

7. pau Says:
   May 23rd, 2005 at 19:34

   jejejeje

   poco a poco voy haciendo avances. El peligro de ser acusado de plagio involuntario es bastante reducido debido a lo novedoso del tema. Especialmente porque estoy trabajando en una variante que aun no ha sido publicada.

   Mi primer approach ha sido un fracaso rotundo (pero lo bueno es que he tardado solo 2 dias en darme cuenta y he aprendido bastante).

   Hoy empiezo otro nuevo enfoque ya que me voy a centrar en una nueva debilidad del sistema. Espero poder modelar bien la debilidad y poder aplicar alguna técnica para superarla!

8. Mago de la LLuvia Says:
   May 24th, 2005 at 13:43

   ¿What if…?

9. Dolores Says:
   May 26th, 2005 at 09:54

   Pau , si lees esto, aqui va un consejo ….El yoga va muy bien, sobretodo la relajación , para tener momentos de inspiración.Cuando tienes el cerebro vacío, aparecen entonces ideas geniales.Es raro.Pero es así.Por eso cuando la gente no quiere pensar se llena de actividades….
   Otro consejo que a mi me sirve un montón.Observa a los niños, tienen una lógica y una inteligencia alarmante…son creadores por naturaleza…ya decía Picasso,” me he pasado toda la vida intentando pintar como un niño…”
   Besitos, mamá