Descobriments de última hora
Sembla mentida que ho hagi descobert avui.
Quan falten poc menys de dues setmanes perquè em mudi finalment al nou apartament, va i descobreixo que al primer pis de la residencia, on teòricament hi ha una cafeteria abandonada, hi ha una cuina on els residents poden cuinar! I jo menjant cada dia afora…
El cas es que hi ha cuina, però no hi ha eines per cuinar, uséase: paelles, olles i material divers. No hi ha nevera, però si que hi ha una pica on netejar les coses. Per tant, no és gaire pràctic. Imagineu-vos la situació del dia a dia: baixa tres pisos a cuinar cada dinar i cada sopar. Això suposa baixar tots els ingredients, tupers, plats i els teus utensilis amb l’ascensor per cuinar-te uns espaguetis amb tomaquet i un bistec. Lo millor és quan descobreixes que t’has deixat l’oli a dalt i has de tornar a pujar a buscar-lo.
De totes formes, em fa rabia descobrir-ho ara!
April 28th, 2005 at 04:25
Si, la veritat és que és força més còmode
a) baixar tres pisos
b) agafar la bici
c) “merda!! m’he deixat la clau del candau!!”
d) tornar a pujar els tres pisos, agafar la clau
e) tornar a baixar
f) anar fins al lloc més proper… després de dos mesos el pensament ja no és “què em ve de gust avui?” sinó que ha passat a ser “Què és el que em ve menys a disgust?”
g) comprar (esperem ke no passi el: “merda!! m’he deixat els diners!!” perquè això suposaria tornar a fer els passos de a)-f) més el -a) torna a pedalejar cap a la resi)
h1) menjar sol al restaurant/fast food/bar-con-holor-a-fritangas
h2) agafar el menjar (implica comida fast-food para llevar), agafar la bici i anar a menjar a la resi.
i) arribar a la resi i aparcar la bici (recemos para no haber perdido el candado por el camino)
j) agafar l’ascensor, pujar tres pisos i anar a la habitacio a menjar… sol
k) agafar l’ascensor, pujar 1 pis i anar al lloc de les cuines on tothom es cuina lo seu, veus com es llepen els dits…
l) obrir el paquet amb el menjar-para-llevar, observar que s’ha quedat fred
m) proceder a comer.
Sí… la veritat és que lo de la ciuna era força incomode… ;-)
April 28th, 2005 at 19:16
La Lorna es va descabalgar de les sabatilles, i va pujar al podi d’unes impossibles sabates d’agulla que feien enrojir d’enveja als pinacles del John Hancok Building de Chicago. Va abandonar el Mirage i es va dirigir contonejant.se de vorera a vorera del Trip, cap a l’apartament del Mickey Rourke. Aquest, embogit pel cocktail de bourbon, bottox i Vidal Sasoon, habia abandonat L.V. feia nou setmanes i mitja, deixant mobles, ampolles buides, moquetes dubtoses i unes quantes bosetes de pols blanca a cura del destraler d’en Clemenza.
Quan la noia va arribar a la cita, menys preocupada en observar que en ser observada, no es va fixar en aquell Lincoln negre del 98, aparcat junt a la porta i amb el motor engegat, ni en la cicatriu que amagaben unes ulleres Police del facineros llatí que estaba al volant.
Una riuada de falços turistes colombians va sortir a trets de l’apartament emportant.se pel davant a la noia i deixant al darrera un póker de dits sanguinolents. En un d’ells un aparatós segell d’or i una inscripció: in tábola quoque cum vita, ars cisória per semper sia.
En Grissom, obre lentament la maleta platejada, sosté entre els enguantats dits l’índex sanguinolent, aixeca la mirada i murmura lacónicament…”el cinqué element, serà la sol.lució de l’enigma…” . Poc s’imaginaba que el cinque dit del pobre Clemenza, apareixeria sobtada i casualment al Delmónico’s de San José (Cal.)
April 29th, 2005 at 00:45
jejejeje
Un cop mes: chapeau! Ja sabia jo que aquell dit no podia ser dels empleats del Wendy’s!