Ahir, mentre continuava llegint Deception Point, una altra novela d’en Dan Brown, vaig llegir la clau de l’èxit de les seves noveles. Bàsicament, el que m’atrau més dels seus llibres és la combinació de l’estalvi de palla i descripcions inútils, personatges planers i la pseudo-ciència o pseudo-història que oscila entre la veritat i la més falsa de les mentides. Com és que té tant d’èxit?

A la novela, un dels personatges (anomenat Tench) li demostra a un altre (anomenat Gabrielle) que un candidat a la presidencia és corrupte mitjançat una sèrie de proves (registres bancaris, fotografies en situacions compromeses, etc.) i també les proves d’un escàndol sexual. El segon personatge (Gabrielle) en un principi s’ho creu tot perquè sap que l’escàndol sexual és cert.

Tench cunningly could have showed Gabrielle bogus financial records in the same sitting as the genuine sex photos, hopping Gabrielle would accept the entire package as true. It was called “authentication by association”, and politicians used it all the time to sell dubious concepts.

Em fa la sensació de que en Dan Brown també fa servir l’autentificació per associació en els seus llibres.

1. Roger Says:
   March 26th, 2005 at 23:39

   mmm, no sé com s’ho fa però amb els dos llibres seus que m’he llegit (el código y ángeles y demonios) ha aconseguit enganxar-me molt…. m’han agradat molt
   això si, després d’haver llegit aquests dos llibres començo a trobar sospitosa la seva forma d’escriure i començo a posar en dubte la seva originalitat

2. pau Says:
   March 29th, 2005 at 19:57

   Ahir vaig acabar de llegir “Deception Point”, una altra novela d’en Dan Brown, i també tinc greus sospites sobre la originalitat de les seves noveles. No cal ser un crack per adonar-se de que el Sr Brown fa servir una pauta per escriure llibres.

   Expressions similars, personatges similars, desenllaços similars, començaments similars… són els ingredients ideals del timo.