Angels and Demons
Després de la desastrosa lectura de “The Digital Fortress”, vaig decidir donar una segona oportunitat a Dan Brown, el famós autor de “The Da Vinci Code”. Si recordeu la meva odissea per arribar a Purdue, sabreu que vaig estar unes hores a l’aeroport de heathrow, a Londres, i vaig decidir comprar un llibre per tal de matar l’estona al viatje fins a Chicago (com si en certa manera hagues previst que la meva tele estaria en alemany). Vaig decidir no arriscar-me i escollir un autor que m’assegurés una mica de entreteniment, encara que el llibre no fós gaire bo.
El cas és que avui he acabat de llegir les més de 600 pàgines que té el llibre i que s’endinsa en una nova aventura del ja conegut professor Robert Langdon. No us explicaré més detalls, però només us diré que m’ha agradat bastant més que el código Da Vinci. Aquells de vosaltres que hagueu llegit el código da Vinci potser estareu d’acord amb mi en que el final no acaba de satisfer el lector (encara que haig de reconèixer que era dificil acabar aquell relat). Aquest problema no succeeix a “Angels and Demons” on no només Dan Brown juga amb la pretenció del lector de creure que sap qui és el dolent, sinó que sap lligar el final de manera molt adient.
Aquelles persones que tingueu la incomprensible (al meu parer) costum de llegir la última frase del llibre abans de començar… siusplau, feu-me cas… NO ho feu!
March 14th, 2005 at 10:33
merci tio!
ángeles y demonios és el proper llibre que tinc per llegir-me després de downsize this del michael moore… i efectivament jo sóc dels matats que, sense saber perque, tenim la mania de llegir la última frase d’un llibre abans de començar
March 14th, 2005 at 11:29
Yo siempre hago el amago de leer la última frase, pero nunca me atrevo a hacerlo!!!
Dicen que Dan Brown es un terrorista histórico, pero la verdad es que a todos nos ha hecho leer a velocidades vertiginosas!!!
March 14th, 2005 at 18:16
La verdad es que puede ser todo lo terrorista que quiera, pero a mi me pone la piel de gallina las numerosas coincidencias (verdaderas o no) que aparecen en sus novelas.
Si leeis “Ángeles y demonios” no olvideis tener un dolar americano cerca… ya vereis a lo que me refiero! ;)
March 14th, 2005 at 18:36
Teorias Conspirativas…. jajaja. El numero uno en mostrar como armarlas es Umberto Eco.
Bahamas: t-1 y contando…
March 14th, 2005 at 20:00
10…
…9…
…8…
…checkin’ engines…
…6…
…5…
…checkin’ tanks…
…3…
…ignition…
…1…
…0…
And there it goes! Pau… you’re on your way to Bahamas!
March 14th, 2005 at 22:00
Houston… Houston… we have a problem!! Clodo is missing!!
March 15th, 2005 at 01:10
Just ara acabo de començar-lo, dsp d’haver acabat El Codi Da Vinci fa poc. La veritat és q (encara) no se m’havia passat pel cap llegir la última frase del llibre, però dsp d llegir el teu post ja nse si m’hi podré resistir…
Hi ha alguna manera millor per provcar que prohibir?
March 16th, 2005 at 02:19
uala pau!! recordu haver parlat al Poli d’això de llegir la ultima frase dels llibres!! de vegades no ho pots evitar….i és cert q ara ens has provocat! ;)
jo ho he fet ara amb los Pilares de la Tierra i et dic q ara mateix ja ni m’enrecordo!! (lògic,no?)….Bones vacances!!!
March 23rd, 2005 at 17:38
bueno. acabo d’acabar ángeles y demonios… no faré comentaris, simplement diré que m’ha agradat molt més que el código da vinci, encara que el final no m’ha acabat de fer el pes un altre cop ;p i començo a trobar sospitosa la forma d’escriure del sr brown
sobre la última frase del llibre (també insistiré en que no la llegiu fins acabar!!!), el misteri que m’hi vas posar ha fet que el somriure que se m’ha escapat hagi estat molt més gran que el que se m’hagués escapat ja de per si… i espero que el misteri que hi afegeixo jo ara us causi encara més aquest efecte
interessant aquesta última frase del llibre… espero poder-ho comprobar algún dia ;)))))
(fins i tot al principi m’he rallat pensant que allò no era la última frase del llibre)