Els blogs fa uns anys que s’han transformat una moda. El fet que el meu germà, i els seus amics de classe en tinguin un, ja és un símptoma evident de que el blog ha deixat de ser una moda i ha passat a formar part dels fenómens d’internet, com va ser-ho en el seu dia i encara són els chats i el correu electrònic.

Però en la multitud, un cop més, és difícil extreure’n els la bona qualitat. Cada cop és més difícil no veure’s innundat de blogs sense rumb (com el meu) que simplement postejen xorrades (com el meu) i que creuen que escriuen bé (com el meu). Per això fins ara el negoci estava en les empreses que proporcionen el servei de hostatjament i software necessari per tenir un blog. Empreses com Blogger, Six Apart o Weblogs Inc. ja són una realitat. Però i l’escriptor?

L’escriptor pot deixar de ser un client final i ser simplement un intermediari que treballa o dona la vida al blog. Potser sembla massa poc palpable, però és una realitat que en el món en què vivim, cada cop són més les coses per les quals es paguen fortunes i son poc palpables. Jason Kottke és un dissenyador de webs de Nova York. Però també és un fidel escriptor del seu blog, que va ser un dels primers a apareixer. Ara ha decidit deixar la feina que tenia i renunciar a més de dues terceres parts del seu sou per passar a treballar de cara a el gran món anónim d’internet. Fa dos dies que ha començat a viure de les donacions dels internautes que ara paguen perquè en Jason es pugui dedicar plenament a ells.

I què vol dir dedicar-se al blog? Doncs que visitarà exposicions, mirarà películes, llegirà articles… s’ho passarà de puta mare, per després plasmar-ho de forma adient al seu blog per saciar l’avidesa de contingut que en aquests temps sembla ser el bé més preuat d’internet.