Passem dels superordinadors a les tecnologies m�s innovadores i experimentals.

Ahir va sortir a la Contra de la Vanguardia una entrevista al director del centre de recerca de f�sica qu�ntica Max Plank. El centre, punter en la investigaci� d’aquesta branca de la f�sica que estudia el comportament de part�cules en condicions molt espec�fiques on ja no segueixen les lleis de la naturalesa convencionals sin� les de la f�sica qu�ntica, ha conseguit desenvolupar el primer ordinador qu�ntic de 50 q-bits.
Jo no hi entenc gaire, per� pel que he sentit es tracta de lo seg�ent. Un q-bit �s una particula que pot estar en dos estats posibles (vibrant cap amunt o cap avall, per exemple) i que per tant, segons el seu estat, la podem identificar amb un 1 o amb un 0. Aix� podem tenir codis binaris de n�meros i fer operacions. Aquest �s el principi b�sic de tota la l�gica dels computadors. La petita, o m�s aviat ENORME, difer�ncia est� en el fet en que aquestes part�cules poden estar en dos estats a la vegada.
No es tracta d’entedre-ho. Un important f�sic va dir un cop:

Si sents a parlar de la teoria de la f�sica qu�ntica i no sents un cert vert�gen, aleshores �s que no ho has ent�s

El m�n de la f�sica qu�ntica �s un m�n on una moneda cau a la vegada del costat creu i de la cara. Per tant un �nic s�mbol binari pot ser 1, 0, 1 i 0 a la vegada o en un estat intermig. Aix� porta al fet que per fer operacions, no apliquis la operaci� a un n�mero concret (per exemple, es 17 un n�mero parell?) sin� que posis un n�mero gen�ric format per qbits i li apliquis la operaci�. El resultat obtingut ser�, en el primer cas que no. En el segon cas, el resultat obtingut seria una llista de tots els n�meros parells que poden ser representat amb el n�mero de qubits que hem agafat.

Mentre alguns f�sics busquen solucions en el m�n de lo immensamen petit, alguns les busquen en lo que ja tenim.

Uns cient�fics han conseguit conectar 60 electrodes a una xarxa neuronal feta a partir de neurones de rata. Aquestes c�l�lules estan vives i, segons els cient�fics, tenen una gran capacitat d’emmagatzemantge. D’aquesta manera s’ha conseguit crear un mini-cervell capa� de pilotar un simulador de vol. Per� s’ha fet un important pas cap a una altra direcci�. Aquest cop el cervellet apren, cosa que els ordinadors encara no son capa�os de fer.