Abans d’ahir vaig anar a veure The Passion of the Christ al cine amb l’ana i vam sortir tots dos molt impactats. Els dos ens vem prendre la pel�cula de forma diferent. Ella, per una part, diu que li va ferir la sensibilitat i que hagu�s preferit esperar a que sortis en DVD i poder tenir el control sobre el que volia veure i el que no.

Per una altra part, a mi, que soc creient i tamb� sabia com va ser la passi� de Crist, no em va resultar molt m�s dura que una altra pel�cula de sang i fetge. Tot i aix�, reconec que aquesta pel�cula pot resultar extremadament desagradable a tot aquell que no coneixi el rerefons del que va passar i les conseq��ncies que va desencadenar.

�s per aix� que crec que tot creient hauria de veure la pel�cula i que tot ateu s’ho pens�s dues vegades abans d’anar-hi.

1. ana Says:
   April 18th, 2004 at 20:40

   no estic d’acord en que sigui un tema de ser creient o no ser-ho. el tema és que es tracta d’una pel·lícula molt real, massa, i es fa molt dura. són 20 minuts de flagel·lació, i siguis creient o no, es necessita estómac per aguantar-ho. A mi la Pasión em va agradar, el que passa es que trobo ke s’ha de ser conscient de que segons kines parts són mooooolt dures, i que millor tenir-la en DVD i treure la veu en segons kins moments