A vegades un pensa que les coses canviaran, que deixaran de ser com havien estat en els darrers 20 anys, que havia arribat el moment del canvi, que en un futur proper desapareixerien aquells qui creiem que ho fan malament des de fa 8 anys encara que ells diguin que “Espa�a va bien”. Els tenia per corbata… i no ho pot negar sr Aznar. Per primer cop en la seva carrera al PP veia que els socialistes havien coseguit fer una barreja extranya amb els d’esquerres i havia sortit un c�ctel, una amanida variada d’ideologies, que podia suposar la fi del seu govern conservador, i perqu� no, fascista.

Tot cal dir que aquesta amanida tot i que nom�s va apar�ixer a Catalunya va donar, en un principi, esperances suficients com per emp�nyer els socialistes cap a la victoria de les eleccions generals. I l’Aznar suava. En Maragall va anar a la Moncloa i va fer cinc c�ntims dels seus projectes. I l’Aznar suava. Per� aleshores l’Aznar, que �s molt inteligent, va anar a parlar amb els del servei secret i els va preguntar:” Oye… como lo hacemos para que podamos ganar las elecciones generales sin problemas y nos quitemos de encima al plasta del Maragall y sus independentistas por unos a�os?”. Matar alg�? no, massa fort. Violar alg�? no, massa dif�cil. Fer-los reunir amb ETA? En Maragall impossible, per el pastanaga d’en Carod segur que pica.

Dit i fet. Els serveis secrets, que van enganxats al cul dels presumptes etarras 24 hores al dia, van parar el parany al pastanaga i van aprofitar un moment en qu� en Maragall va marxar a Turqu�a. Les defenses estaven despistades i l’orgull catalanista, embriagat pel poder, va poder m�s que el sentit com� i en Carod es va pensar que era en Superman. L’Aznar no havia rigut mai en la seva vida. I m�s que va riure quan van trucar en Carod per dir-li que tenien una cinta gravada d’ell anant a visitar a Terroristes Nazis a Fran�a amb el cotxe oficial de la generalitat, el segon dia de mandat. Quin suru!

I en Maragall plorava. El seu somni de canvi comen�ava a donar voltes, aigua avall, pel lavabo. I estava enfadat… com podria el pastanaga d’en Carod explicar la seva visita als assassins del seu millor amic Lluc? Ja sabreu, malhauradament, que s’ha acabat ERC per un temps, i que “la f�rmula del canvi” haur� de “tragar” un temps tot lo que caigui del PP…

…sigh

1. roger Says:
   January 28th, 2004 at 14:14

   sóc el 1er aquí que no soporta al PP, però ja fa temps que sóc conscient que tornaran a guanyar. El que va passar a les últimes eleccions catalanes no va significar quasi res. Espanya segueix plena de feixistes i a Catalunya encara hi ha 800000 persones que a les eleccions generals voten al PP (a vegades m’avergonyeixo fins i tot dels meus…). Em sembla que el que ha fet el sr Carod és una patinada de les grosses, però no m’agrada gaire que s’utilitzi la seva patinada per justificar que el PP segueixi fent el que vol i tornant-nos mica en mica cap al franquisme; això és culpa del lamentable conformisme de la societat actual. Molta manifestació el dia que tothom hi va perque queda bé i després a votar al PP un altre cop! (jo el 1er, excepte lo de votar al PP… abans mort! ;) ) A més, també s’ha de lamentar que en aquest país tenim (apart d’un partit polític amb manifest digne de successors de Franco… bé, tots els ministres són parents d’un antic ministre franquista…) una oposició quasi més patètica que la que ofereixen els demòcrates a la llar dels Estúpids Homes Blancs.