Aix� �s amics… m’apropo inevitablement cap els ex�mens i la meva vida comen�a a agafar la vertiginosa i descontrolada velocitat que agafen les merdes quan tires de la cadena. El cas es que porto una mica d’estr�s a sobre: entre l’ex�men d’Antenes (i nom�s �s el primer…), la rehabilitaci�, les an�lisis de l’operaci� dels queixals del seny, l’organitzaci� del viatge a Amsterdam i l’actualitzaci� de la web, quasi no tinc temps per respirar. Aps, me n’oblidava! En woo-chul, el meu bonsai, tamb� requereix dels meus serveis (s’ha de regar, abonar i tallar-li les fulles groguenques) per tal d’evitar que mori com tots els casos que he sentit de gent que n’he tingut. Per� a mi no em passar�!
No pretenc que el meu estres sobrepassi les fronteres del blog (qu� po�tic), per� si que serveix una mica aix� d’escriure per destensionar… la veritat es que hauria de comen�ar a anar al gimn�s… jejeje, al igual!